Bloc adherit a la vaga general

Aquest bloc també s'adhereix a la vaga general.

Raimon

Quan succeeix l'inesperat, el 15-M i l'esquerra

                                                                

Quin és el secret del 15-M? Com es va poder consolidar un moviment tant visible de manera inesperada? Quina diferència hi havia entre la manifestació del 14-M i la del 15-M? I sobretot, per a què ens va servir?

Són preguntes i respostes que en Ferran Pedret ens proposa en el seu llibre presentat ahir, en família, a la biblioteca de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Ja n'és la segona edició, la primera va ser el mes de juny. Deu ser perquè la qüestió genera interès. I no només en termes històrics, sinó per entendre què està passant avui i quin pot ser el nostre paper demà.

En Ferran ens proposa que fem una anàlisi racional de la irracionalitat neoliberal. Racional és que el 84% de la càrrega fiscal és sobre les classes treballadores, és que les institucions públiques no poden assumir endeutament ni poden prestar serveis bàsics, mentre les empreses tenen via lliure per endeutar-se fins al límit i maximitzar el benefici a costa del servei (bàsic o no) que presten. Racional és veure la por que ens paralitza, i les retallades duríssimes que estan notant les classes més pobres de la societat.

Però sobretot, ens proposa una acció optimista i deshinibida. Una acció sense por, que busqui recuperar el consens social necessari que permeti disminuïr les quotes de desigualtat cada dia més grans. Una acció que ha de portar, necessàriament, a una millor cohesió d'aquells actors que coincideixen en el diagnòstic: avui no caminem cap a l'objectiu desitjable de millor justícia i qualitat de vida per a tots els ciutadans, sinó ben bé el contrari.

En Ferran ens proposa una estratègia de tres passos, que jo adopto:

1. Reteixir la consciència que compartim quelcom
2. Definir el problema al que fem front: la desigualtat
3. Establir el pla de treball, per a proveïr-nos de drets i serveis universals

Tenim raons per a l'esperança, perquè no és altra cosa que el fruit del nostre esforç. Persistirem.

Lliurepensament #3

                                                                             Uns calçots al a foguera, cortesia de l'Arnau Goberna

Treballar sabent que s'acabarà en qualsevol moment o treballar amb prespectiva,

treballar mirant de reüll o treballar confiat,

treballar sense poder parlar o treballar escoltant,

treballar sol o treballar en equip,

treballar amb esperança de fer coses millors o treballar pensant que t'és igual,

treballar amb il·lusió, com diu aquell, o treballar com et deixa, deprimit,

treballar o treballar trencant-te la closca,

treballar amb un altre o treballar per un altre,

treballar i ser reconegut o treballar i ser acomiadat,

treballar i treballar o treballar i oblidar,

treballar i guanyar o treballar i mini-guanyar, o ni això,

treballar o ser en Fèlix Millet,

treballar voluntàriament o ser alcaldessa de Madrid,

treballar en un país que funciona o treballar en un país que decepciona.

I dos o tres més.

Jo estic en contra de la reforma laboral.

Lliurepensament #2

Llegir-se la lletra petita de la hipoteca, abans de signar-la. Aguantar la pressió del notari, del banquer i de qui sigui. Pausadament. Llegir-la i entendre-la. I descobrir totes les coses que no t'han explicat, o t'han explicat malament. I signar, o no.

Mentrestant, us deixo una campanya que es va fer en els "bons temps", aquells en que se suposava que tot anava molt bé i tothom vivia millor. Les dades objectives diuen que no anava tot tant bé, per això ara tot va molt més malament del que mai haguéssim imaginat.

Lliurepensament #1

Racionalisme per a nens i nenes, a càrrec del Club Super3.

Catalunya LLiurepensadora

Ahir, es va celebrar l'Assemblea General del Moviment Laic i Progressista. Gairebé dues-centes persones van omplir la sala d'actes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, per veure com el moviment ha anat creixent fins a agrupar més de 17.000 persones, 180 associacions, cooperatives i fundacions, treballant des de l'educació popular, l'estudi i la gestió de serveis.

Un moment destacat de l'acte va ser la crida a la Catalunya Lliurepensadora, un procés de dos anys que just ara comença, una convocatòria oberta a totes aquelles persones que se senten compromeses amb una societat lliure, justa i solidària. Un espai de diàleg de sectors filosòfics, científics i associatius, per a repensar les bases de col·laboració i progrés social entre ciutadans i organitzacions.

El segon moment destacat va ser el comiat d'en Joffre Villanueva, Secretari General del MLP durant nou anys. I el meu homenatge, l'expresso en tres paraules que per a mi, signifiquen el seu mandat: diàleg, perseverància i lucidesa.

El 2012, any internacional de les cooperatives

                         

El 2012 és l'any internacional de les cooperatives, un fet tant important com poc mediàtic i avorrit per als profans. Però si, és important. Ho és per l'aliança cooperativa internacional, per les federacions de cooperatives però sobretot, per les moltes persones que treballen i dirigeixen aquestes empreses a la vegada. I és clar, ho és per a aquells que en rebem els serveis. Perquè les cooperatives presten molts serveis bàsics: des d'escoles a assegurançes, passant per iogurts, carn, material escolar o la distribució de productes agrícoles.

Però quin és el valor d'aquesta història? perquè les Nacions Unides no declaren l'any de les societats anònimes o les limitades? Els serveis que poden prestar són els mateixos, els clients també. El que diferencia una cooperativa de qualsevol altra cosa és el factor democràtic: la cooperativa està dirigida pels socis (treballadors i/o consumidors), que en determinen la missió, els objectius i la planificació anual. I la cooperativa no reparteix dividends, sinó que reinverteix el resultat en el propi projecte de cooperativisme. I així, es creen empreses que fan que l'entorn progressi: el grup TEB, Encís, Abacus en són alguns exemples.

Però perquè és garantia el factor democràtic? perquè és millor això que no pas un equip directiu totpoderós al servei dels accionistes? Això seria objecte d'un estudi a fons, però en qualsevol cas, la democràcia és garantia de control en tots els sentits: econòmic, social i de projecte. I si, és millor una cooperativa que reinverteix el resultat positiu de l'exercici, si el té, en el projecte cooperatiu, que no pas una empresa que busca minimitzar el cost (sovint els salaris i la qualitat del servei) per maximitzar el benefici, sense millorar-ne l'eficiència, per repartir-se aquest benefici en forma de dividend.

Així doncs, la meva hipòtesi és que cal reforçar tot allò que el model cooperatiu comparteix amb l'associacionisme, el procés democràtic al servei d'uns objectius justos. Per tant, em proposo treballar  el vincle entre associacionisme i cooperativisme. Serà un repte per als propers mesos. En tornarem a parlar!