Adolescència i associacionisme

Col·loqui amb Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista. Cloenda del curs de l'Escola Lliure El Sol 2012-2013. 

Ens preguntàvem quina pot ser l’aportació de l’associacionisme a l’hora de donar resposta a les necessitats dels adolescents, en el marc dels profunds canvis socials en que ens trobem immersos. 

Jaume Funes ha començat analitzant els paradigmes des dels que abordem el concepte d’adolescència: de què es tracta? Com es defineix? i de l’associacionisme: quin rol té? Com encaixa en els canvis socials?

Ha proposat una anàlisi en quatre àrees: ocupar-se de les necessitats dels adolescents, abordar la identitat online dels joves, comprendre els joves a qui ens adrecem i de quin entorn formen part i finalment, saber que l’adolescència és una etapa per a les persones d’aclarir-se sobre quin és el seu espai i rol al món, d’apoderament d’aquest espai i de “liar-la”: assumir la responsabilitat del canvi.

Funes ha destacat la dificultat d’analitzar adequadament cadascun d’aquests aspectes, en especial a l’hora de comprendre les necessitats que tenen els adolescents: aclarir la seva situació, conèixer-se, aprendre la gestió dels riscos, desnevolupar autonomia i responsabilitat i aprendre a conviure. Tots aquests, aspectes en els que l’associacionisme pot esdevenir un espai de treball i creixement.

En relació a la identitat online de l’adolescència, Jaume Funes ha recalcat que és una realitat que no podem obviar i que l’associacionisme ha de tenir la seva pròpia identitat online, per a poder compartir estratègies amb els joves. Aquesta identitat no ha d’emular allò que els joves són o fan, sinó més aviat, ser un espai de d’enllaç i suport. Ha exposat nombrosos casos en que psicòlegs, educadors o terapeutes utilitzen canals de les xarxes socials per a establir contacte i treballar amb els joves. Paral·lelament, ha analitzat l’impacte que tenen les xarxes socials com a mirall per als joves, en relació a als amics i coneguts.

Pel que fa al coneixement dels espais en que viuen i es troben les persones a l’adolecència, Funes ha destacat que el més habitual és que es defineixin per oposició, i que cal resoldre aspectes concrets en espais en que els joves participen: l’escola, l’associacionisme o en definitiva: els espais de participació o decisió.

En aquest sentit, ha destacat que els adolescents han de rebre el missatge que no estan sols, que poden trobar d’altres persones (adolescents o no) que els podran acompanyar en el procés. Si l’adolescent assumeix que no està sol, podrà entomar el debat sobre en quines condicions pot demanar suport o acompanyament. En aquest aspecte, ha destacat que cal un recolzament en les transicions que viuen els adolescents ja siguin en diferents moments o espais, com la formació, els canvis personals o de l’entorn, les relacions, entre d’altres.

Finalment, ha destacat que l’associacionisme pot ser una peça de l’engranatge, sempre que abordi la complexitat de la realitat de l’adolescència i sempre que aporti suports i comprensió de la situació de l’adolescent.