D'excursió a Collserola
Fa uns dies, vaig anar a la reunió de mares i pares de l’esplai. Bé, més de mares que de pares, ja sabem com va això. I si, la reunió era millor que les que fèiem nosaltres, que no estaven malament perquè vam treballar-hi molt i bé. Però l’equip d’ara ho va fer molt bé. Ens hi vam trobar pares de la nostra època, que ara hi porten els fills petits, que ja són molt grans. I monitors nostres, que tenen fills com els nostres. I cosins, i amics. A l’esplai compten les persones, quan et saludes i xerres, quan saps qui anirà a l’excursió.
Vaig tornar-hi a la tarda i s’hi va quedar la Sila,
il·lusionada, al·lucinada. La veritat és que s’ho ha fet tot ella: nosaltres
tampoc vam insistir-hi. Només passa que creiem que l’esplai és un bon lloc per
anar. I ja se sap que és millor fer les coses en les que creus. Va sortir
contenta, em sembla que intueix que pot ser divertit, això de l’esplai.
I fa tres dies hi hem tornat, aquest dissabte amb previsió
de pluja i activitat al local. Ja es van coneixent i això avança imparable. M’impressiona
la força de les sensacions que he viscut, veient un equip de joves compromesos
amb la idea de fer d’Horta un lloc on viure. El primer dia va ser record, avui
és sentiment de compromís: com pot ser que vint joves dediquin els seus
dissabtes a impulsar un esplai, sense rebre res a canvi? Què els mou? Perquè
creuen en l’educació, que tothom critica? Perquè segueixen compromesos amb un
país on els joves estan apartats? Intentaré saber-ho. El més fàcil seria dir
que per les mateixes raons que nosaltres. Potser si, però potser no del tot.
El que és segur és que als meus inicis també vivíem una
crisi i l’Ajuntament no ens pagava les subvencions. Per això vam impulsar un
model d’esplai que no en depenia: un model que en línies generals, segueix.
Ara, en plena crisi econòmica potser tampoc les cobren. Però el que és clar és
que la crisi no és de valors, com diuen sovint. Bé, és crisi de valors per a
Millet, per a Armstrong, per a Botín i d’altres com ells. Però no per als joves
que fan esplai. Així que ara que hem tornat, estic feliç de saber que la meva
filla podrà saber que hi ha una vida per viure com ella vulgui viure-la. I que
hi sempre hi haurà algú al seu costat. Això i més, és l’esplai.
