Anàlisi crítica de la nova normativa de formació de lleure

El proper dia 1 d’octubre serà plenament vigent la nova normativa de formació d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil. Una normativa que suposa un canvi substancial respecte al marc actual, que va ser definit l’any per la Generalitat de 1995 Catalunya. Pots conèixer la normativa antiga i nova, aquí.

La normativa de formació d’activitats d’educació en el lleure s’ha mantingut intacta des de pràcticament els seus inicis, havent assolit nivell d’aplicabilitat notable: s’han titulat més de 100.000 monitors d’activitats, s’han resolt els dubtes normatius en el marc de la comissió d’escoles d’educació en el lleure i en general, no hi ha hagut disfuncions importants.

Ha estat una normativa que tenia algunes virtuts com: un volum d’hores assumible i proporcionat (100 lectives monitors, 100+70 lectives directors), el desenvolupament de memòria i projecte en les formacions, la garantia de certa experiència o formació per a fer el curs de directors, o la flexibilitat d’una normativa no massa exhaustiva, que es resolia efectivament en la coordinació del sector amb la Direcció General de Joventut.

Entre els problemes que donava l’anterior normativa, podríem citar la manca d’homogeneïtat en la definició de la formació a nivell de l’estat i a nivell europeu. Aquesta manca es donava tant a nivell de continguts com de volum d’hores. També hi havia petites indefinicions que generaven interpretacions respecte als continguts bàsics i aprofundiment dels cursos de directors.  

Així, la nova normativa neix amb el repte d’homogeneïtzar la formació a nivell estatal i suposadament, a nivell europeu. També es defineix la formació en el marc modular amb que treballa el Departament de Treball, que permet la comptabilització de la oferta formativa a través dels certificats de professionalitat. Així, qualsevol formació és homologable en el marc global de la formació professional i que en principi, és coherent.

Ara el govern de la Generalitat està definint els darrers serrells previs a la publicació de la nova normativa de formació, que serà compatible amb el marc dels certificats de professionalitat d’animació i coordinació d’activitats de lleure que va publicar el l’estat, el 2011. I aquesta nova normativa, complirà les expectatives creades? Millorarà la qualitat de la formació? Facilitarà la integració amb l’associacionisme? I en el mercat de treball? Doncs ara per ara, sembla que no serà exactament així.

En primer lloc, la formació serà modular, un “curs de monitor” tindrà tres mòduls lectius més un de pràctic i un “de director”, quatre (dos si s'ha fet el certificat de monitors) més un de pràctic. Un alumne podrà fer un mòdul en una escola i un altre mòdul en una altra, o podrà fer un mòdul i res més. Això desestructura la formació i impedeix fer una tutoria i acompanyament a l’alumne, en cas que no faci tots els mòduls d’un “curs” seguits. Aquest aspecte és clau, caldrà veure’n l’aplicació pràctica.

En aquest nivell es produeix una altra disfunció, que es produeix quan el Departament de Treball dona subvencions per a la formació ocupacional, destinades a garantir la inserció laboral de persones que estan excloses del mercat de treball. Aquestes subvencions no es donen per cursos, sinó per mòduls. En conseqüència, hi pot haver persones a qui es subvencionarà la realització d’un mòdul, però no tindrà un títol de monitors o directors. Per tant, no millorarà la seva ocupabilitat. Aquest marc és compatible amb el cofinançament de les administracions locals, per a subvencionar la totalitat de l’acció, però en entitats privades, no hi ha cap garantia.

D’altra banda, la homogeneïtat de la formació a nivell europeu no queda clara, les respostes fins ara són poc o gens clares. Per tant, no hem millorat gens, almenys per ara.

Respecte el nombre d’hores de la formació, val a dir que el pacte a nivell estatal ha donat lloc a disfuncions evidents. És clarament excessiu, en especial pel que fa la formació de directors. La de monitors ha quedat en 150 hores lectives, que és assumible, malgrat la percepció general és que no calia tant. La formació de directors consta de 290h lectives més 120h pràctiques, que és clarament excessiu quan per exemple un postgrau, pot ser de 300 hores lectives.

En el nivell de l’acreditació de la formació, el procés pot durar 5 anys en els cursos de directors. Sembla clar que no es treballa en la línia de garantir l’èxit dels alumnes d’aquesta formació, ja que en un període de gràcia de 5 anys serà habitual deixar-ho estar a mig del procés. A canvi, no hi haurà la formació en mòduls d’aprofundiment, que en l’actualitat també representaven un inconvenient per a moltes persones, a l’hora de finalitzar el procés formatiu de directors.

Pel que fa als costos, aquesta formació representarà un augment sensible de les tarifes. Aquest fet és una amenaça sobre els treballadors que vulguin formar-se i sobretot, sobre els activistes voluntaris de l’associacionisme educatiu. Caldrà veure’n l’impacte a nivell de garantia de qualitat de les activitats voluntàries que recordem, són l’orígen d’aquesta formació.

Hi ha dos aspectes més a tenir en compte. Un és el reconeixement de les titulacions antigues. En aquest sentit, l’aplicació prevista reconeixerà els títols (qualificació) però no els certificats. A efectes pràctics, vol dir els títols antics seran plenament vigents.

L’altre aspecte és la incorporació de nous actors en aquest sector. Ja fa anys que no estava tancat a les escoles de lleure vinculades als moviments educatius, com es diu sovint, perquè la Direcció General de Joventut havia obert el cercle progressivament, però ara s'hi incorporaran els grans operadors de la formació. No és valorable si això representa una millora o empitjorament de la qualitat, perquè tampoc hi ha indicadors de la realitat actual, però en cap cas sembla que hagi de millorar.

Adolescència i associacionisme

Col·loqui amb Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista. Cloenda del curs de l'Escola Lliure El Sol 2012-2013. 

Ens preguntàvem quina pot ser l’aportació de l’associacionisme a l’hora de donar resposta a les necessitats dels adolescents, en el marc dels profunds canvis socials en que ens trobem immersos. 

Jaume Funes ha començat analitzant els paradigmes des dels que abordem el concepte d’adolescència: de què es tracta? Com es defineix? i de l’associacionisme: quin rol té? Com encaixa en els canvis socials?

Ha proposat una anàlisi en quatre àrees: ocupar-se de les necessitats dels adolescents, abordar la identitat online dels joves, comprendre els joves a qui ens adrecem i de quin entorn formen part i finalment, saber que l’adolescència és una etapa per a les persones d’aclarir-se sobre quin és el seu espai i rol al món, d’apoderament d’aquest espai i de “liar-la”: assumir la responsabilitat del canvi.

Funes ha destacat la dificultat d’analitzar adequadament cadascun d’aquests aspectes, en especial a l’hora de comprendre les necessitats que tenen els adolescents: aclarir la seva situació, conèixer-se, aprendre la gestió dels riscos, desnevolupar autonomia i responsabilitat i aprendre a conviure. Tots aquests, aspectes en els que l’associacionisme pot esdevenir un espai de treball i creixement.

En relació a la identitat online de l’adolescència, Jaume Funes ha recalcat que és una realitat que no podem obviar i que l’associacionisme ha de tenir la seva pròpia identitat online, per a poder compartir estratègies amb els joves. Aquesta identitat no ha d’emular allò que els joves són o fan, sinó més aviat, ser un espai de d’enllaç i suport. Ha exposat nombrosos casos en que psicòlegs, educadors o terapeutes utilitzen canals de les xarxes socials per a establir contacte i treballar amb els joves. Paral·lelament, ha analitzat l’impacte que tenen les xarxes socials com a mirall per als joves, en relació a als amics i coneguts.

Pel que fa al coneixement dels espais en que viuen i es troben les persones a l’adolecència, Funes ha destacat que el més habitual és que es defineixin per oposició, i que cal resoldre aspectes concrets en espais en que els joves participen: l’escola, l’associacionisme o en definitiva: els espais de participació o decisió.

En aquest sentit, ha destacat que els adolescents han de rebre el missatge que no estan sols, que poden trobar d’altres persones (adolescents o no) que els podran acompanyar en el procés. Si l’adolescent assumeix que no està sol, podrà entomar el debat sobre en quines condicions pot demanar suport o acompanyament. En aquest aspecte, ha destacat que cal un recolzament en les transicions que viuen els adolescents ja siguin en diferents moments o espais, com la formació, els canvis personals o de l’entorn, les relacions, entre d’altres.

Finalment, ha destacat que l’associacionisme pot ser una peça de l’engranatge, sempre que abordi la complexitat de la realitat de l’adolescència i sempre que aporti suports i comprensió de la situació de l’adolescent.

Emissió de deute (vist a Rosa Sensat)

L'edifici Marta Mata, seu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, és una caixa de sorpreses. Potser no t'hi fixes en el dia a dia, però quan hi pares atenció, descobreixes el sentit de molts debats que són de rabiosa actualitat.

En aquest cas, en Cesc els feia una il·lustració de com es podria finançar la construcció d'escoles bressol. Eren altres temps, en que l'emissió de deute podia ser l'orígen d'un projecte comú, perquè sembla que ara només poden servir per a pagar a uns banquers desconeguts.