Anàlisi crítica de la nova normativa de formació de lleure

El proper dia 1 d’octubre serà plenament vigent la nova normativa de formació d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil. Una normativa que suposa un canvi substancial respecte al marc actual, que va ser definit l’any per la Generalitat de 1995 Catalunya. Pots conèixer la normativa antiga i nova, aquí.

La normativa de formació d’activitats d’educació en el lleure s’ha mantingut intacta des de pràcticament els seus inicis, havent assolit nivell d’aplicabilitat notable: s’han titulat més de 100.000 monitors d’activitats, s’han resolt els dubtes normatius en el marc de la comissió d’escoles d’educació en el lleure i en general, no hi ha hagut disfuncions importants.

Ha estat una normativa que tenia algunes virtuts com: un volum d’hores assumible i proporcionat (100 lectives monitors, 100+70 lectives directors), el desenvolupament de memòria i projecte en les formacions, la garantia de certa experiència o formació per a fer el curs de directors, o la flexibilitat d’una normativa no massa exhaustiva, que es resolia efectivament en la coordinació del sector amb la Direcció General de Joventut.

Entre els problemes que donava l’anterior normativa, podríem citar la manca d’homogeneïtat en la definició de la formació a nivell de l’estat i a nivell europeu. Aquesta manca es donava tant a nivell de continguts com de volum d’hores. També hi havia petites indefinicions que generaven interpretacions respecte als continguts bàsics i aprofundiment dels cursos de directors.  

Així, la nova normativa neix amb el repte d’homogeneïtzar la formació a nivell estatal i suposadament, a nivell europeu. També es defineix la formació en el marc modular amb que treballa el Departament de Treball, que permet la comptabilització de la oferta formativa a través dels certificats de professionalitat. Així, qualsevol formació és homologable en el marc global de la formació professional i que en principi, és coherent.

Ara el govern de la Generalitat està definint els darrers serrells previs a la publicació de la nova normativa de formació, que serà compatible amb el marc dels certificats de professionalitat d’animació i coordinació d’activitats de lleure que va publicar el l’estat, el 2011. I aquesta nova normativa, complirà les expectatives creades? Millorarà la qualitat de la formació? Facilitarà la integració amb l’associacionisme? I en el mercat de treball? Doncs ara per ara, sembla que no serà exactament així.

En primer lloc, la formació serà modular, un “curs de monitor” tindrà tres mòduls lectius més un de pràctic i un “de director”, quatre (dos si s'ha fet el certificat de monitors) més un de pràctic. Un alumne podrà fer un mòdul en una escola i un altre mòdul en una altra, o podrà fer un mòdul i res més. Això desestructura la formació i impedeix fer una tutoria i acompanyament a l’alumne, en cas que no faci tots els mòduls d’un “curs” seguits. Aquest aspecte és clau, caldrà veure’n l’aplicació pràctica.

En aquest nivell es produeix una altra disfunció, que es produeix quan el Departament de Treball dona subvencions per a la formació ocupacional, destinades a garantir la inserció laboral de persones que estan excloses del mercat de treball. Aquestes subvencions no es donen per cursos, sinó per mòduls. En conseqüència, hi pot haver persones a qui es subvencionarà la realització d’un mòdul, però no tindrà un títol de monitors o directors. Per tant, no millorarà la seva ocupabilitat. Aquest marc és compatible amb el cofinançament de les administracions locals, per a subvencionar la totalitat de l’acció, però en entitats privades, no hi ha cap garantia.

D’altra banda, la homogeneïtat de la formació a nivell europeu no queda clara, les respostes fins ara són poc o gens clares. Per tant, no hem millorat gens, almenys per ara.

Respecte el nombre d’hores de la formació, val a dir que el pacte a nivell estatal ha donat lloc a disfuncions evidents. És clarament excessiu, en especial pel que fa la formació de directors. La de monitors ha quedat en 150 hores lectives, que és assumible, malgrat la percepció general és que no calia tant. La formació de directors consta de 290h lectives més 120h pràctiques, que és clarament excessiu quan per exemple un postgrau, pot ser de 300 hores lectives.

En el nivell de l’acreditació de la formació, el procés pot durar 5 anys en els cursos de directors. Sembla clar que no es treballa en la línia de garantir l’èxit dels alumnes d’aquesta formació, ja que en un període de gràcia de 5 anys serà habitual deixar-ho estar a mig del procés. A canvi, no hi haurà la formació en mòduls d’aprofundiment, que en l’actualitat també representaven un inconvenient per a moltes persones, a l’hora de finalitzar el procés formatiu de directors.

Pel que fa als costos, aquesta formació representarà un augment sensible de les tarifes. Aquest fet és una amenaça sobre els treballadors que vulguin formar-se i sobretot, sobre els activistes voluntaris de l’associacionisme educatiu. Caldrà veure’n l’impacte a nivell de garantia de qualitat de les activitats voluntàries que recordem, són l’orígen d’aquesta formació.

Hi ha dos aspectes més a tenir en compte. Un és el reconeixement de les titulacions antigues. En aquest sentit, l’aplicació prevista reconeixerà els títols (qualificació) però no els certificats. A efectes pràctics, vol dir els títols antics seran plenament vigents.

L’altre aspecte és la incorporació de nous actors en aquest sector. Ja fa anys que no estava tancat a les escoles de lleure vinculades als moviments educatius, com es diu sovint, perquè la Direcció General de Joventut havia obert el cercle progressivament, però ara s'hi incorporaran els grans operadors de la formació. No és valorable si això representa una millora o empitjorament de la qualitat, perquè tampoc hi ha indicadors de la realitat actual, però en cap cas sembla que hagi de millorar.

Adolescència i associacionisme

Col·loqui amb Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista. Cloenda del curs de l'Escola Lliure El Sol 2012-2013. 

Ens preguntàvem quina pot ser l’aportació de l’associacionisme a l’hora de donar resposta a les necessitats dels adolescents, en el marc dels profunds canvis socials en que ens trobem immersos. 

Jaume Funes ha començat analitzant els paradigmes des dels que abordem el concepte d’adolescència: de què es tracta? Com es defineix? i de l’associacionisme: quin rol té? Com encaixa en els canvis socials?

Ha proposat una anàlisi en quatre àrees: ocupar-se de les necessitats dels adolescents, abordar la identitat online dels joves, comprendre els joves a qui ens adrecem i de quin entorn formen part i finalment, saber que l’adolescència és una etapa per a les persones d’aclarir-se sobre quin és el seu espai i rol al món, d’apoderament d’aquest espai i de “liar-la”: assumir la responsabilitat del canvi.

Funes ha destacat la dificultat d’analitzar adequadament cadascun d’aquests aspectes, en especial a l’hora de comprendre les necessitats que tenen els adolescents: aclarir la seva situació, conèixer-se, aprendre la gestió dels riscos, desnevolupar autonomia i responsabilitat i aprendre a conviure. Tots aquests, aspectes en els que l’associacionisme pot esdevenir un espai de treball i creixement.

En relació a la identitat online de l’adolescència, Jaume Funes ha recalcat que és una realitat que no podem obviar i que l’associacionisme ha de tenir la seva pròpia identitat online, per a poder compartir estratègies amb els joves. Aquesta identitat no ha d’emular allò que els joves són o fan, sinó més aviat, ser un espai de d’enllaç i suport. Ha exposat nombrosos casos en que psicòlegs, educadors o terapeutes utilitzen canals de les xarxes socials per a establir contacte i treballar amb els joves. Paral·lelament, ha analitzat l’impacte que tenen les xarxes socials com a mirall per als joves, en relació a als amics i coneguts.

Pel que fa al coneixement dels espais en que viuen i es troben les persones a l’adolecència, Funes ha destacat que el més habitual és que es defineixin per oposició, i que cal resoldre aspectes concrets en espais en que els joves participen: l’escola, l’associacionisme o en definitiva: els espais de participació o decisió.

En aquest sentit, ha destacat que els adolescents han de rebre el missatge que no estan sols, que poden trobar d’altres persones (adolescents o no) que els podran acompanyar en el procés. Si l’adolescent assumeix que no està sol, podrà entomar el debat sobre en quines condicions pot demanar suport o acompanyament. En aquest aspecte, ha destacat que cal un recolzament en les transicions que viuen els adolescents ja siguin en diferents moments o espais, com la formació, els canvis personals o de l’entorn, les relacions, entre d’altres.

Finalment, ha destacat que l’associacionisme pot ser una peça de l’engranatge, sempre que abordi la complexitat de la realitat de l’adolescència i sempre que aporti suports i comprensió de la situació de l’adolescent.

Emissió de deute (vist a Rosa Sensat)

L'edifici Marta Mata, seu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, és una caixa de sorpreses. Potser no t'hi fixes en el dia a dia, però quan hi pares atenció, descobreixes el sentit de molts debats que són de rabiosa actualitat.

En aquest cas, en Cesc els feia una il·lustració de com es podria finançar la construcció d'escoles bressol. Eren altres temps, en que l'emissió de deute podia ser l'orígen d'un projecte comú, perquè sembla que ara només poden servir per a pagar a uns banquers desconeguts.

Vint anys per a la meva filla

                                                                                                                      D'excursió a Collserola

Fa uns dies, vaig anar a la reunió de mares i pares de l’esplai. Bé, més de mares que de pares, ja sabem com va això. I si, la reunió era millor que les que fèiem nosaltres, que no estaven malament perquè vam treballar-hi molt i bé. Però l’equip d’ara ho va fer molt bé. Ens hi vam trobar pares de la nostra època, que ara hi porten els fills petits, que ja són molt grans. I monitors nostres, que tenen fills com els nostres. I cosins, i amics. A l’esplai compten les persones, quan et saludes i xerres, quan saps qui anirà a l’excursió.

Vaig tornar-hi a la tarda i s’hi va quedar la Sila, il·lusionada, al·lucinada. La veritat és que s’ho ha fet tot ella: nosaltres tampoc vam insistir-hi. Només passa que creiem que l’esplai és un bon lloc per anar. I ja se sap que és millor fer les coses en les que creus. Va sortir contenta, em sembla que intueix que pot ser divertit, això de l’esplai.

I fa tres dies hi hem tornat, aquest dissabte amb previsió de pluja i activitat al local. Ja es van coneixent i això avança imparable. M’impressiona la força de les sensacions que he viscut, veient un equip de joves compromesos amb la idea de fer d’Horta un lloc on viure. El primer dia va ser record, avui és sentiment de compromís: com pot ser que vint joves dediquin els seus dissabtes a impulsar un esplai, sense rebre res a canvi? Què els mou? Perquè creuen en l’educació, que tothom critica? Perquè segueixen compromesos amb un país on els joves estan apartats? Intentaré saber-ho. El més fàcil seria dir que per les mateixes raons que nosaltres. Potser si, però potser no del tot.

El que és segur és que als meus inicis també vivíem una crisi i l’Ajuntament no ens pagava les subvencions. Per això vam impulsar un model d’esplai que no en depenia: un model que en línies generals, segueix. Ara, en plena crisi econòmica potser tampoc les cobren. Però el que és clar és que la crisi no és de valors, com diuen sovint. Bé, és crisi de valors per a Millet, per a Armstrong, per a Botín i d’altres com ells. Però no per als joves que fan esplai. Així que ara que hem tornat, estic feliç de saber que la meva filla podrà saber que hi ha una vida per viure com ella vulgui viure-la. I que hi sempre hi haurà algú al seu costat. Això i més, és l’esplai.

DECLARACIÓ AMB MOTIU DEL DIA D’EUROPA

Manllevo la declaració de la Joventut Europea Federalista i adoptada pel Moviment Laic i Progressista, amb motiu del dia d'Europa. Una ocasió necessària, per a reforçar la idea que necessitem consciència europea, per a construïr una europa política forta.

DECLARACIÓ AMB MOTIU DEL DIA D’EUROPA

Ens trobem en un moment crucial de l’historia del nostre continent i del procés de construcció europea. Després de dècades d’avanços, la complicada situació econòmica i social que vivim i les polítiques miops plantejades en clau exclusivament estatal per alguns dels seus líders actuals ens han portat a un punt en el que l’essència mateixa del projecte comú està en entredit. Això ha provocat que entre el jovent hagi crescut l’escepticisme respecte el futur d’Europa.

Així doncs, davant d’aquest escenari, des de la Joventut Europea Federalista de Catalunya volem manifestar que:

1. La millor manera d’acabar amb la dictadura dels mercats que ara regeixen Europa es avançar en el camí de l’unitat. Necessitem unes institucions europees fortes amb capacitat, però també amb determinació, de governar els mercats en lloc de que els mercats governin les institucions i que vetllin pel bé comú.

2. Donat ell context global actual, cada cop és més utòpic que els pobles d’Europa puguin tenir un paper important al món fora d’un procés d’integració regional. Europa no és ja una opció, és una necessitat.

3. Cal avançar cap a una Europa federal unida, no només en l’àmbit de mercat, sinó també políticament i econòmica, amb respecte i reconeixement a la seva diversitat i cultural i lingüística: unitas in diversitas. Una Europa que sigui capaç de ser sentida propera per tothom.

4. La unió econòmica i política ha d’anar acompanyada d‘un model de protecció social que garanteixi la igualtat d’oportunitats i que afavoreixi l’accés universal a la cultura, al coneixement i al pensament crític com a motor del nostre desenvolupament social, científic i econòmic.

5. Davant d’altres potències mundials, Europa ha de tenir com a centre de la seva actuació dins i fora del seu territori el respecte i la lluita pels drets humans i la democràcia sobre el eix del valors tradicionals de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.

6. Europa ha de ser el que els europeus vulguem que sigui. En aquest sentit, s’han de dur a terme reformes que permetin aprofundir en la democratització del seu funcionament, la promulgació d’una autèntica constitució, l’elecció directa del seu President per sufragi universal com a referent de l’Unió i afavorir l’existència d’una opinió pública europea, davant la confrontació d’interessos estatals.

7. Rebutgem una Europa basada en la imposició de criteris sotmesos a interessos purament nacionals d’alguns estats membres. Davant d’aquest model, creiem que un projecte europeu a llarg termini s’ha de construr entre tots plegats.

Els i les joves serem qui gaudim l’èxit o patim el fracàs del projecte de construcció europea. Aquest projecte, que va néixer amb 6 socis i ja compta amb 27, ha propiciat més de 50 anys de pau i progrés.

Per totes aquestes raons, amb motiu del Dia d’Europa, des de la Joventut Europea Federalista de Catalunya proclamem el nostre compromís de treballar per a que el jovent català s’impliqui en aquest procés de construcció supranacional com a eina per a assolir una societat més justa, avançada i basada en la fraternitat entre homes i pobles.

Barcelona, 9 de maig de 2012

L'Esplaiada, a Ripoll

Esplaiada
1 f. [LC] Acció de trobar els esplais d'esplac, l'efecte.

2 f. [SO] [LC] Reunió d'esplais amb interessos comuns: reivindicar l'associacionisme i l'educació; reforçar el paper de l'associacionisme voluntari; recordar que fa una setmana es va donar el carnet de monitors nº 100.000, un fet extraordinari que vé de l'impuls d'un moviment exemplar; agrupar i reconèixer els infants i joves que en són part; reforçar el valor d'una educació cada dia més complexa: a l'escola, a casa, a l'esplai, amb els amics, en l'esport, als mitjans de comunicació.


A l'esplaiada, l'esplai es reivindica com una part significativa de l'educació i l'associacionisme a Catalunya. No en va, la sensació que a Catalunya hi ha un associacionisme fort, és molt en part deguda a l'esplai i l'escoltisme. I dient això, que ningú se'm faci l'ofès!

Els esplais d'esplac es troben a Ripoll, en un esforç increïble de voluntaris i voluntàries, que s'estan llargues estones preparant el programa i la logística. Potser aconsegueixen que algun periodista els tregui una petita notícia. Una anormalitat, la poca visbilitat, perquè avui sembla impossible que amb el 50% de joves a l'atur, amb la desil·lusió en el seu punt més àlgid (espero), amb una situació política exhasperant, dues mil nenes, nens i joves es posin en marxa per a reivindicar l'educació. L'educació única, l'educació de tots i l'educació per a cadascú.

I és única, de tots i per a cadascú perquè al capdavall, l'educació és un camí que es mostra de maneres molt diverses, amb metodologies diferents, dinàmiques complementàries o fins i tot, contradictòries. Es fa en grup, però sobretot és només una educació, per a una persona.

I en aquest "una educació, per a una persona" és on hem de tenir clar quin és el paper de l'esplai. Buscant la complementarietat amb l'escola, només? impulsant l'educació en els barris desafavorits, només? buscant uns ideals, només? Intentant compensar dèficits, només? Impregnant una idea de justícia, només? Jugant, només? Aprenent a liderar, només?


L'esplai és una activitat complexa, en el que a través d'una educació activa i sense que ho sembli, s'eduquen els infants i joves en la llibertat de pensament, en la capacitat de discernir allò que és just d'allò que no, en l'actitud col·laboradora i solidària, imprescindible perquè una societat funcioni. Un esplai voluntari funciona amb pocs recursos, és barat per a les famílies, perquè ningú cobra. Però sobretot, en un esplai passen coses extraordinàries: dormir en una tenda, banyar-se en un riu, anar d'excursió, explicar contes i cantar cançons, decidir, col·laborar i responsabilitzar-se en el petit grup, impulsar nous projectes, jugar amb aquells joves que no fa tant eren com jo.

Tots estem d'acord en que no es tracta només d'ensenyament. Per això coincideixo amb el que deia en J. Mª Lozano, a l'acte d'entrega del carnet 100.000 de monitors: ha estat un error canviar el nom del Departament d'educació pel de Departament d'ensenyament. Perquè si bé podem entendre que les famílies, l'esplai, l'esport o els amics no són la seva responsabilitat principal, l'escola només funcionarà si entén que és part d'una única educació, de persones úniques, que fan el seu únic camí. I en aquest camí hi participa l'esplai, hi participem tots.

La situació de les llars d'infants a Barcelona

En perill les Llars d'infants de la GENERALITAT DE CATALUNYA a BCN

Des del mes de gener d'aquests any s'estan duent a terme un seguit de canvis en la gestió i els pressupostos de les Llar d'Infants de Barcelona que son motiu de preocupació, ja que al nostre entendre posen en perill no només el model d'escola si no directament la seva viabilitat.

A Barcelona hi ha 5 Llars d'Infants, que depenen del Consorci d'Educació de Barcelona però pertanyen a la Generalitat, que les gestiona. Tot i estar sota el paraigua del Consorci, han mantingut sempre algunes diferencies respecte a les Escoles Bressol (de l'Ajuntament) com per exemple les quotes o el sistema de beques.

Algunes d'aquestes escoles estan situades en barris de classe treballadora, barris on es concentren famílies amb dificultats econòmiques i on les conseqüències de l'actual situació econòmica, estan resultant especialment dures.

Des del gener les escoles estan obligades a autofinançar-se. D'una banda, això ha suposat que la Generalitat ha deixat de fer l'aportació directa que feia a les escoles. De l'altra, les escoles han de funcionar només amb els diners de les quotes, que cobren directament a les famílies, sense cap intermediació de la Generalitat i fent per tant, la gestió de cobraments i d'impagaments. Aquí cal afegir que la Generalitat no aporta a l'escola la part corresponent a les quotes dels infants becats (per la pròpia Generalitat). Estem parlant de quantitats importants ja que en aquestes escoles hi ha moltes famílies amb beca. Per exemple a la Llar d'Infants l'Airet (Trinitat nova) hi ha més de 60 infants becats. L'escola ha de fer front amb aquests ingressos a totes les despeses corrents (aigua, llum, menjar, material, neteja, manteniment, etc.). Aquestes superen els 90.000 €/anuals.

Ens preocupa pensar com podrà tirar endavant l'escola, en aquestes condicions. Ens consta que des de la direcció de l'escola s'ha reclamat que s'aportin els diners corresponents a les beques, però no els ho han concedit. Des del Consorci d’Educació proposen a les escoles que busquin altres fonts de finançament, com llogar espais o demanar un crèdit! Ambdues opcions són òbviament inviables i sense sentit.

De cara al proper curs els canvis que ja estan confirmats són els següents:

• Augment de nombre d'infants per aula: 0-1 anys 8 infants (actualment 6), 1-2 anys 13 infants (actualment 10) i 2-3 anys 20 infants (actualment 18). Això significarà, per exemple, que a l'estona del migdia hi haurà 1 monitora amb 40 nens/es de 2-3 anys (a principi de curs alguns ni tant sols han complert els 2 anys). Aquesta ratio no es dona ni a Primària, amb nens i nenes de 6 anys.
  
  
• Augment de preus. El total mensual (escolaritat + menjador) passa a ser de 220€/mes, actualment és de 170€/mes. Això vol dir un augment del 30%. I s'afegeix al darrer punt:

• Es retiren totes les beques, de la part de la quota d'escolaritat (98€/m). Actualment en funció de les rendes familiar i altres motius (per exemple les famílies nombroses) es podia optar a beques que podien arribar al 100% de l'import. Durant el curs 2011-2012 a la Llar d’Infants l’Airet el 43% dels infants estaven becats.

• De la part de la quota de menjador (122€/m) es mantenen només les beques per rendes baixes. Es retira per exemple la beca del 50% per família nombrosa.

Aquests canvis en un barri com la Trinitat Nova portaran segurament al tancament de la Llar d'Infants ja que les famílies no podran pagar aquestes quotes. I tancar escoles és un pas que va molt més enllà d'un simple ajustament. Però a més, fer-ho en barris com aquest, significarà una degradació important de la vida dels infants i les famílies.

Estem molt molestos per la forma com s'estan fent les coses. No hi ha transparència, ni amb nosaltres ni amb la direcció del centre. Les decisions es prenen unilateralment a ultima hora, per evitar qualsevol possibilitat de negociació.

La Llar d'Infants es un espai de convivència, un espai educatiu on es treballen valors com el respecte i l'amistat, un projecte que reforça els vincles, els hàbits i la cohesió social. Creiem en aquests projecte i per això hi portem als nostres fills i filles, i per això ens preocupem davant possibles canvis que n'empitjorin la qualitat. I la Llar d'Infants és també una eina per la conciliació de la vida laboral i familiar. Si tanquem les llars d'infants deixem a les famílies sense cap suport per afrontar la criança dels més petits. Així no es fa anar un país endavant.

Barcelona, abril 2012

AMPA llar d'Infants L'Airet