30 d’abril del 2012

L'Esplaiada, a Ripoll





Esplaiada
1 f. [LC] Acció de trobar els esplais d'esplac, l'efecte.

2 f. [SO] [LC] Reunió d'esplais amb interessos comuns: reivindicar l'associacionisme i l'educació; reforçar el paper de l'associacionisme voluntari; recordar que fa una setmana es va donar el carnet de monitors nº 100.000, un fet extraordinari que vé de l'impuls d'un moviment exemplar; agrupar i reconèixer els infants i joves que en són part; reforçar el valor d'una educació cada dia més complexa: a l'escola, a casa, a l'esplai, amb els amics, en l'esport, als mitjans de comunicació.


A l'esplaiada, l'esplai es reivindica com una part significativa de l'educació i l'associacionisme a Catalunya. No en va, la sensació que a Catalunya hi ha un associacionisme fort, és molt en part deguda a l'esplai i l'escoltisme. I dient això, que ningú se'm faci l'ofès!


Els esplais d'esplac es troben a Ripoll, en un esforç increïble de voluntaris i voluntàries, que s'estan llargues estones preparant el programa i la logística. Potser aconsegueixen que algun periodista els tregui una petita notícia. Una anormalitat, la poca visbilitat, perquè avui sembla impossible que amb el 50% de joves a l'atur, amb la desil·lusió en el seu punt més àlgid (espero), amb una situació política exhasperant, dues mil nenes, nens i joves es posin en marxa per a reivindicar l'educació. L'educació única, l'educació de tots i l'educació per a cadascú.


I és única, de tots i per a cadascú perquè al capdavall, l'educació és un camí que es mostra de maneres molt diverses, amb metodologies diferents, dinàmiques complementàries o fins i tot, contradictòries. Es fa en grup, però sobretot és només una educació, per a una persona.


I en aquest "una educació, per a una persona" és on hem de tenir clar quin és el paper de l'esplai. Buscant la complementarietat amb l'escola, només? impulsant l'educació en els barris desafavorits, només? buscant uns ideals, només? Intentant compensar dèficits, només? Impregnant una idea de justícia, només? Jugant, només? Aprenent a liderar, només?


L'esplai és una activitat complexa, en el que a través d'una educació activa i sense que ho sembli, s'eduquen els infants i joves en la llibertat de pensament, en la capacitat de discernir allò que és just d'allò que no, en l'actitud col·laboradora i solidària, imprescindible perquè una societat funcioni. Un esplai voluntari funciona amb pocs recursos, és barat per a les famílies, perquè ningú cobra. Però sobretot, en un esplai passen coses extraordinàries: dormir en una tenda, banyar-se en un riu, anar d'excursió, explicar contes i cantar cançons, decidir, col·laborar i responsabilitzar-se en el petit grup, impulsar nous projectes, jugar amb aquells joves que no fa tant eren com jo.


Tots estem d'acord en que no es tracta només d'ensenyament. Per això coincideixo amb el que deia en J. Mª Lozano, a l'acte d'entrega del carnet 100.000 de monitors: ha estat un error canviar el nom del Departament d'educació pel de Departament d'ensenyament. Perquè si bé podem entendre que les famílies, l'esplai, l'esport o els amics no són la seva responsabilitat principal, l'escola només funcionarà si entén que és part d'una única educació, de persones úniques, que fan el seu únic camí. I en aquest camí hi participa l'esplai, hi participem tots.