Dibuixant el camí del pluralisme

Els darrers dies hem coincidit diversos cops amb José Manuel López, director de la Fundació Pluralismo y Convivencia, depenent del Ministeri de Justícia. Amb ell hem pogut intercanviar impressions, sobre la convivència i la religió en el marc local.

Tots coincidim en que la gestió municipal és complexa, per la necessitat que té de donar les primeres i principals respostes a les necessitats de les persones. En matèria de convivència, la realitat és que cal tenir la informació justa i necessària i sobretot, una anàlisi lliure de prejudicis, racional.

Ara bé, una cosa és clara i és que hi ha determinats debats polítics que només han servit per complicar-nos la vida: és el cas del debat sobre el burka inexistent. No hi ha cap dona que en dugui a Espanya, segons les dades del CIS i de la policia. I per als interessats en el tema, hi ha 100 dones que duen nicab. La meitat és personal de les ambaixades i l’altra són dones converses. Per tant, de que parlem? de la manca de coneixement, que porta al conflicte.

La realitat és hi ha un volum important d’activitat de les religions en l’àmbit local, trobades de grups, celebracions, etc. A més, les persones mostren la necessitat de veure protegit el seu espai personal, davant de la omnipotència de la religió catòlica. En aquest marc, l’aconfessionalitat de l’estat ha de facilitar que la gestió del dia a dia sigui equilibrada. Com? Situant l’activitat de les confessions religioses en el marc de la gestió pública. I de la mateixa manera, vincular la demanda de les persones religioses, en aquest àmbit de la gestió.

El pla de treball de la Fundació Pluralismo y convivencia va en aquest sentit, formar i dotar de les eines als municipis. En especial perquè puguin i sàpiguen com prendre les decisions relacionades amb la convivència religiosa des d’un marc de gestió, és a dir, d’igualtat entre persones. A mi em sembla que és un pas necessari, malgrat que no el darrer. Situant a tothom en un marc d’igualtat en la relació ajudem a la construcció de l’espai laic, d’igualtat de drets i oportunitats. Estic segur que el món municipal ho agrairà, només cal esperar uns anys a veure’n els reslultats.