Il·lusió i força

No els conec, però he anat seguint l'activitat de tres alpinistes aquests darrers dies, únicament per l'afició que tinc d'anar a la muntanya. I m'ha impressionat. La força de les persones es contagia, almenys a mi. I m'han contagiat de la il·lusió de pujar a dalt d'un cim que no conec, per una via que no conec, però amb una il·lusió que entenc. No haver estat al cim és el de menys, després d'obrir via fins quasibé a dalt per una tàpia increïble i molt amunt, per acabar intentant-ho per un altre cantó.

La il·lusió és la força, és el motor. La il·lusió fa que les persones moguem projectes molt més grans que nosaltres. La il·lusió permet assolir les cotes més altes de felicitat:

Felicitat per als alpinistes, pujant fins al cim, o fins on sigui que arribin. Per als ciutadans dels països àrabs que lluiten sense res més que la seva voluntat , per consolidar la democràcia, fonamental. Per a les persones que suporten situacions inimaginables al Japó, per apagar un foc que no veuen, en una central que no és seva, treballant per una empresa que no els compensarà mai.

Il·lusió de canviar les situacions d'injustícia, perquè una societat més justa són persones més felices.