És el març de 2009. L’Arnau s’enfila per la solana del forn, a la vessant est del Roc Melé, a la regió de l’Ariège, frontera de França amb Andorra.
La pujada ha començat creuant un riu pel damunt de les pedres nevades, un art que els esquiadors de muntanya han de dominar. Ara fa molta calor i la neu comença a humitejar-se. Anem fent torns per obrir traça, suem. En les pendents més dretes i mentre pugem, fem caure boles de neu que baixen rodolant.
Després d’unes hores parem, estem cansats. Finalment no arribarem al cim, ens queda a prop, però falta energia. Tot i la calor, la neu es manté prou bé. La baixada és fantàstica, de les millors que recordo: al nostre país costa trobar neu pols, encara que sigui passada pel forn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada