El 2012 és l'any internacional de les cooperatives, un fet tant important com poc mediàtic i avorrit per als profans. Però si, és important. Ho és per l'aliança cooperativa internacional, per les federacions de cooperatives però sobretot, per les moltes persones que treballen i dirigeixen aquestes empreses a la vegada. I és clar, ho és per a aquells que en rebem els serveis. Perquè les cooperatives presten molts serveis bàsics: des d'escoles a assegurançes, passant per iogurts, carn, material escolar o la distribució de productes agrícoles.
Però quin és el valor d'aquesta història? perquè les Nacions Unides no declaren l'any de les societats anònimes o les limitades? Els serveis que poden prestar són els mateixos, els clients també. El que diferencia una cooperativa de qualsevol altra cosa és el factor democràtic: la cooperativa està dirigida pels socis (treballadors i/o consumidors), que en determinen la missió, els objectius i la planificació anual. I la cooperativa no reparteix dividends, sinó que reinverteix el resultat en el propi projecte de cooperativisme. I així, es creen empreses que fan que l'entorn progressi: el
grup TEB,
Encís,
Abacus en són alguns exemples.
Però perquè és garantia el factor democràtic? perquè és millor això que no pas un equip directiu totpoderós al servei dels accionistes? Això seria objecte d'un estudi a fons, però en qualsevol cas, la democràcia és garantia de control en tots els sentits: econòmic, social i de projecte. I si, és millor una cooperativa que reinverteix el resultat positiu de l'exercici, si el té, en el projecte cooperatiu, que no pas una empresa que busca minimitzar el cost (sovint els salaris i la qualitat del servei) per maximitzar el benefici, sense millorar-ne l'eficiència, per repartir-se aquest benefici en forma de dividend.
Així doncs, la meva hipòtesi és que cal reforçar tot allò que el model cooperatiu comparteix amb l'associacionisme, el procés democràtic al servei d'uns objectius justos. Per tant, em proposo treballar el vincle entre associacionisme i cooperativisme. Serà un repte per als propers mesos. En tornarem a parlar!
