29 de febrer del 2012

Lliurepensament #2

Llegir-se la lletra petita de la hipoteca, abans de signar-la. Aguantar la pressió del notari, del banquer i de qui sigui. Pausadament. Llegir-la i entendre-la. I descobrir totes les coses que no t'han explicat, o t'han explicat malament. I signar, o no.

Mentrestant, us deixo una campanya que es va fer en els "bons temps", aquells en que se suposava que tot anava molt bé i tothom vivia millor. Les dades objectives diuen que no anava tot tant bé, per això ara tot va molt més malament del que mai haguéssim imaginat.


17 de febrer del 2012

Lliurepensament #1

Racionalisme per a nens i nenes, a càrrec del Club Super3.



14 de febrer del 2012

Catalunya LLiurepensadora



Ahir, es va celebrar l'Assemblea General del Moviment Laic i Progressista. Gairebé dues-centes persones van omplir la sala d'actes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, per veure com el moviment ha anat creixent fins a agrupar més de 17.000 persones, 180 associacions, cooperatives i fundacions, treballant des de l'educació popular, l'estudi i la gestió de serveis.

Un moment destacat de l'acte va ser la crida a la Catalunya Lliurepensadora, un procés de dos anys que just ara comença, una convocatòria oberta a totes aquelles persones que se senten compromeses amb una societat lliure, justa i solidària. Un espai de diàleg de sectors filosòfics, científics i associatius, per a repensar les bases de col·laboració i progrés social entre ciutadans i organitzacions.

El segon moment destacat va ser el comiat d'en Joffre Villanueva, Secretari General del MLP durant nou anys. I el meu homenatge, l'expresso en tres paraules que per a mi, signifiquen el seu mandat: diàleg, perseverància i lucidesa.

8 de febrer del 2012

El 2012, any internacional de les cooperatives

                         

El 2012 és l'any internacional de les cooperatives, un fet tant important com poc mediàtic i avorrit per als profans. Però si, és important. Ho és per l'aliança cooperativa internacional, per les federacions de cooperatives però sobretot, per les moltes persones que treballen i dirigeixen aquestes empreses a la vegada. I és clar, ho és per a aquells que en rebem els serveis. Perquè les cooperatives presten molts serveis bàsics: des d'escoles a assegurançes, passant per iogurts, carn, material escolar o la distribució de productes agrícoles.

Però quin és el valor d'aquesta història? perquè les Nacions Unides no declaren l'any de les societats anònimes o les limitades? Els serveis que poden prestar són els mateixos, els clients també. El que diferencia una cooperativa de qualsevol altra cosa és el factor democràtic: la cooperativa està dirigida pels socis (treballadors i/o consumidors), que en determinen la missió, els objectius i la planificació anual. I la cooperativa no reparteix dividends, sinó que reinverteix el resultat en el propi projecte de cooperativisme. I així, es creen empreses que fan que l'entorn progressi: el grup TEB, Encís, Abacus en són alguns exemples.

Però perquè és garantia el factor democràtic? perquè és millor això que no pas un equip directiu totpoderós al servei dels accionistes? Això seria objecte d'un estudi a fons, però en qualsevol cas, la democràcia és garantia de control en tots els sentits: econòmic, social i de projecte. I si, és millor una cooperativa que reinverteix el resultat positiu de l'exercici, si el té, en el projecte cooperatiu, que no pas una empresa que busca minimitzar el cost (sovint els salaris i la qualitat del servei) per maximitzar el benefici, sense millorar-ne l'eficiència, per repartir-se aquest benefici en forma de dividend.

Així doncs, la meva hipòtesi és que cal reforçar tot allò que el model cooperatiu comparteix amb l'associacionisme, el procés democràtic al servei d'uns objectius justos. Per tant, em proposo treballar  el vincle entre associacionisme i cooperativisme. Serà un repte per als propers mesos. En tornarem a parlar!

2 de febrer del 2012

S'acosta el caos

                                                                                                    Foto: Arnau Goberna

Neva a Barcelona, arriba el caos. I en el caos, sempre se senten coses interessants: les cadenes que no duen els cotxes i que haurien de ser obligatòries, en un entorn on ningú porta pneumàtics d'hivern. Les escoles que no preveuen entrades i sortides. Els proveïments que no arriben. Els serveis que no funcionen. Els accidents. Els qui emulen a makkinen, hakkinen o com es digui. I tot d'altres coses que es repeteixen a cada nevada, una mica com això del pacte fiscal.

Neva, arriba el caos. I per evitar-lo, un mestre tancarà les persianes perquè els infants no mirin per la finestra. Per evitar-lo, un camió amb una pala intentarà passar entre el trànsit saturat i és clar, no podrà treure la neu amb la pala. Per evitar-lo, uns pares posaran un plàstic al cotxet dels seus fills, perquè la neu no els caigui a sobre. I així ens acostarem al final. A Finlàndia el dia que surt el sol els infants surten al pati. I és normal, fa mesos que no veuen la llum quasibé. Però és que aquí neva un dia a l'any, aprofitem-ho!

Neva, arriba el caos. O potser no, potser para i els nens i nenes es queden sense fer boles de neu...